GALILEU BLOG

Les càries interproximals, també anomenades càries interdentals, es formen a les superfícies llises entre les dents adjacents, normalment just per sota del contacte entre ells. Aquestes càries són el tipus més difícil de diagnosticar ja que, sovint, no es pot detectar visualment o manualment amb un explorador dental. En conseqüència, calen proves per al seu descobriment primerenc.

Si aquest tipus de càries s’aconsegueixen detectar en les primeres etapes es poden realitzar tractaments no invasius o mínimament invasius, mentre que les lesions detectades visualment o al tacte sovint són més avançades i la majoria requereixen un tractament purament invasiu.

Per prevenir l’aparició daquest tipus de lesions i fins i tot la seva evolució, el més important és crear bons hàbits dhigiene bucal, els quals ajuden a prevenir la formació de la placa bacteriana patològica i la seva eliminació.

Els roncs i l’apnea del son estan molt vinculats. L’apnea del son consisteix en la interrupció de la respiració durant el son per períodes curts de temps, cosa que impedeix obtenir el son saludable que necessitem per refrescar-nos i descansar correctament i que a més, augmenta el risc de desenvolupar una malaltia cardíaca.

Hi ha una sèrie de solucions naturals i canvis en l’estil de vida, que poden ajudar a deixar de roncar.

– Canviar la posició durant el son: Recostar-se sobre l’esquena fa que la base de la llengua i el paladar tou es col·lapsin a la paret posterior de la gola, causant un so vibrant durant el son. Dormir de banda pot ajudar a prevenir això. Col · locar una pilota de tennis a la part posterior del pijama també pot evitar dormir de panxa enlaire. Dormir sempre de costat pot ser una solució per eliminar els roncs. Per això, és aconsellable que sempre que marxem al llit o que ens despertem ens posem de costat, aquesta és una bona solució per no roncar.

– Perdre pes: L’augment de pes al voltant del coll, comprimeix el diàmetre intern de la gola, cosa que fa que sigui més probable que es col·lapsi durant el son, provocant roncs. Una dieta sana i equilibrada, fer esport, evitar menjars copiosos i greixos abans d’anar-nos a dormir, a més de millorar la nostra salut i el nostre benestar, influiran significativament com a solució per deixar de roncar en dormir.

– Evitar l’alcohol: L’alcohol i els sedants redueixen el to de repòs dels músculs a la part posterior de la gola, per la qual cosa és més probable que es ronqui després de la ingesta. Evitar aquest tipus de begudes és una solució per evitar els roncs. Una vida sana i amb bons hàbits alimentaris és una bona recepta casolana per reduir o eliminar els roncs.

– Practicar bona higiene del son: Els mals hàbits de son com ara treballar llargs períodes de temps sense dormir poden tenir un efecte similar al del consum d’alcohol. Una bona higiene del son està molt lligada a la nostra salut i benestar. Per això, uns bons hàbits de salut, amb una dieta sana i equilibrada i exercici, tal com indicàvem en punts anteriors, afavoreixen notablement la nostra vida i és una solució als nostres roncs.

Quan són els nens els que tenen por al dentista, és important que els pares evitin explicar-los les seves pròpies aprensions, i preparar-los per a les visites al dentista amb informació positiva sobre què es trobaran.

Per exemple, una bona pràctica és no endarrerir la primera visita al dentista. Sempre és recomanable tenir un primer contacte primerenc triant, a més, un professional que transmeti seguretat.

L’ús freqüent de reforços positius per elogiar els nens després de comportar-se bé a la consulta del dentista pot influir en el seu comportament durant la resta de la visita o en les visites futures.

Per això, si el nen coopera i completa el procediment amb èxit, és important recompensar-lo amb algun regal o elogis verbals per demostrar que s’està agraït i orgullós del seu esforç i bon comportament.

En definitiva, és fonamental escollir un dentista proper i que entengui la fòbia, com la nostra odontopediatre, així et resultarà més senzill que es posi a les seves mans.

Torrons, massapans o polvorons són dolços habituals per Nadal. Aquests aliments tenen un alt contingut de sucre, el consum abusiu del qual pot provocar l’aparició de càries dental. A més, solen ser enganxosos, per la qual cosa es poden adherir a l’esmalt dental, i contenen petits trossos que s’incrusten a l’espai interdental.

Per seguir cuidant la salut bucodental en època nadalenca és recomanable raspallar les dents després de cada àpat i consumir dolços amb moderació. A més a més, és recomanable una revisió dental si fa temps que no ens visites. Bones Festes!.

Més de 30 persones han assistit a la sessió de Professionals a Mà, on la Susana Gemar, responsable de recepció de la Clínica @dentalgalileo​, ha presentat l’empresa.

A través de la sessió, s’ha pogut conèixer de prop el sector de les clíniques dentals, quins són els processos de selecció que utilitzen a l’empresa, així com les característiques dels perfils professionals i sortides laborals que ofereixen.

Gràcies, Sílvia Morales i Carlos Pereira per l’organització de l’acte.

En nombroses ocasions, el dentista necessita adormir la zona o la dent que necessita ser tractada, i per aconseguir-ho injecta anestèsics locals. La lidocaïna és el més comú en odontologia i el que presenta menys probabilitats de causar reaccions al·lèrgiques.

El líquid que s’injecta, a més de contenir l’anestèsic, també sol portar un medicament anomenat vasoconstrictor, que provoca que els vasos sanguinis s’estrenyin i aconsegueix que l’entumiment duri més temps. També conté hidròxid de sodi, un químic que evita que el vasoconstrictor es descomposi i ajuda que funcioni l’anestèsic; i clorur de sodi, que facilita que els medicaments entrin a la sang.

Com la majoria dels anestèsics locals, la zona o dent anestesiada s’entumeix durant 2 o 3 hores, mentre que els llavis i la llengua poden arribar a estar adormits durant 3 o 5 hores. A mesura que el flux sanguini arrossega l’anestèsic del lloc de la injecció per ser metabolitzat o degradat, la sensació d’adormiment s’esvaeix gradualment.

En general, és la dentadura superior la que més fractures sol patir, encara que també pot passar a una dentadura inferior. Una de les complicacions més greus de les pròtesis completes és la seva fractura. Siguin quines siguin les circumstàncies, caldrà que la dentadura sigui reparada ràpidament.

El tipus i la causa del trencament influiran en la possibilitat d’arreglar o no la dentadura postissa. De vegades es pot reparar la pròtesi a la mateixa visita a la clínica dental. Si, per exemple, s’ha desprès de la pròtesi una peça de l’acrílic o s’ha esquerdat una dent, això es pot solucionar a la mateixa consulta.

El problema passa quan la dentadura es parteix per la meitat. Reparar casos així només es poden realitzar per un protètic, i cal enviar-la al laboratori dental per a la seva inspecció i arranjament, que pot trigar d’un a diversos dies.